Que emblanquinin les pedres, nobles o rústegues, de les
cases i que n’esborrin, sacrílegs, les empremtes, les cicatrius, les
taques, els signes—mítics o profans—que el temps, i l’home, per voler o
per incúria, hi han deixat marcats; o que arrebossin amb guix mal
endurit les tàpies de la jueria o del torricó moresc, ens enutja; però
que els arrabassaires, botits i desensivellats, encalcinin i enguixin el
nou—al carrer de Dalt, al del Mig o al de Baix, de l’1 al 500—, ens
enrampa. Tant, que ahir, els desenxubats de la Tina del Port, folgosos i
pensarosos, de matinada, proveïts de bidons curulls de colors de tot
cel i pinzells de tot pèl, vam pintar, d’una a una, les cases.
"Que no emblanquinin més i que policromin"
dins J. V. Foix.
Darrer comunicat.
1970
.
Me lo pasé tan bien en el Palamós Terra de Mar con Instagram y Costa Brava Pirineu que lo he vuelto a hacer! Esta vez hemos visitado El Port de la Selva y el Monasterio de Sant Pere de Rodes.
La ruta empezó a las 10h de la mañana desde El Port de la Selva, cogimos el tren turístico que nos llevó hasta Sant Pere de Rodes, nos identificamos, @crisclarag, foto de grupo y desayuno en el mismo restaurante del monasaterio, El balcó del Cap de Creus.
Aquí empezó una visita por el monasterio guiada muy interesantes.
Aunque se desconoce el
origen de este monasterio, se tiene constancia de él desde el año 878.
Después de diferentes saqueos y reconstrucciones, en 1793 fue abandonado
por la comunidad benidictina, pero no fue hasta el 1930 que lo
declararan Monumento historicoartístico Nacional. En 1935 la Generalitat
de Catalunya inicia algunas reformas que quedan interrumpidas por la
Guerra Civil, sufriendo nuevos saqueos y necesitando nuevas
remodelaciones y reconstrucciones hasta su nuevo abandono. Desde 1993 la
Ley de Patrimonio Cultural lo ampara declarandolo Bien de Interés
Nacional.
Nacional.
Desde el monasterio se puede disfrutar de unas vistas espectaculares del Cap de Creus. Además de El Port de la Selva también se ve otra población costera con raices pesqueras, Llançà.
Terminada la visita al monasterio, el tren nos dejó en el paseo marítimo de El Port de la Selva.
Em trobaren ajaçat a la sorra quan ja tots els banyistes
havien desertat la platja. Enganxats a la nuca i a l’esquena tenia
papers de totes les colors amb inscripcions de duanes i de grans hotels i
balnearis exòtics. Me’ls volien arrencar, però seguien trossos de carn
viva.
"Em trobaren ajarçat... dins Notes sobre el Port de la Selva"
dins J. V. Foix.
KRTU.
1932
.
Este municipio del Alt Empordà ocupa una superficie de 43 km aproximadamente del norte del Cap de Creus. Con grandes costas escarpadas, se mezcla el azul del mediterráneo con los campos de viñas que lo rodean. 
Si algo llama la atención, es que siendo un pueblo con tanto encanto, con calas y playas paradísiacas, a conseguido mantener la esencia de un tranquilo pueblo pesquero con poco más de un millar de habitantes.
Són les ales d’un corb! ¿Què hi fan tants de barrils de
quitrà en aquest racó? A la Nit se li ha desprès una ala que ha deixat
esteses per damunt els sorrals més deserts milions i milions de plomes
negres, on els meus peus ofeguen llur plor. No, el cabell de la
Maria-Dolors, no. "Notes sobre el Port de la Selva"
dins J. V. Foix.
KRTU.
1932
.
"Qui no ha parlat amb En Luard, el pescador, no coneix gaire el Port de
la Selva. Hi hem parlat llarg, i rigut, anys passats, quan els
forasters, en ple estiu, cabien, folgats, a la Fonda del Comerç, a can
Costa. [...] La nostra primera anada a l’al·lucinant contrada del Cap de
Creus, la devem al que ens n’havien contat En Sagarra i En Plana, i a
un article d’En Pla, a la nostra La Publicitat.
La coneixença d’En
Luard, la devem a les llargues sentades amb els pescadors aplegats al
Cafè de la Marina. En Luard inventa fets nous en una mateixa història, i
en renova la sorpresa. Les variants de les seves contalles són gairebé
incomptables, i un got de conyac a temps il·lumina el paisatge on es
mouen els actors, amb clarors de foc—als olivars!—i de polsim de sals
esventades per la tramuntana, fresques i estimulants.
En Luard parla sovint—o li’n fan parlar—de les seves habilitats de cuiner, sobretot dels seus extraordinaris cuinats d’arròs. Hi fabula amb els ulls aclucats, i cada vegada la narració s’enriqueix amb troballes i sorpreses. [...]""El món meravellós d'En Luard" dins J. V. Foix. Allò que no diu "La Vanguardia". 1970 .
En Luard parla sovint—o li’n fan parlar—de les seves habilitats de cuiner, sobretot dels seus extraordinaris cuinats d’arròs. Hi fabula amb els ulls aclucats, i cada vegada la narració s’enriqueix amb troballes i sorpreses. [...]""El món meravellós d'En Luard" dins J. V. Foix. Allò que no diu "La Vanguardia". 1970 .
Otro atractivo cultural y una buena forma de visitar sus calles, es la ruta literaria de J.V. Foix. Poeta nacido en Sarrià, pero que pasó largas temporadas en El Port de la Selva, enamorado de esta población.
