Páginas

Mostrando entradas con la etiqueta El Port de la Selva. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta El Port de la Selva. Mostrar todas las entradas

jueves, 17 de julio de 2014

El Faro de S'Aranella

“El faroner de mil bigotis —no he sabut mai quin era el seu— m’ha
demanat si, per una nit, volia encarregar-me de la llum. Hem pujat
a la torre, m’ha ensenyat el mecanisme i m’ha donat les claus. A
posta de sol, jo aparellava i engegava segons prescripció i nor-
ma. De moment, m’encisava el pas dels feixos lluminosos per les
vinyes —les quals diríeu que verdegen com al migdia—, per les pi-
nedes que es retallen al fort de la claror i pels rocs. Però la meva
sorpresa —meravella, prodigi, màgia— ha estat en adonar-me que
a l’esclat de la fosca, a nit tocada, el feix de llum es projectava,
a cada passada, en un país nou, en paisatges inesperats, en illes
no previstes, en contrades de faula i rondalla. No só pas miracler;
però us dic que pertot on es projectaven els feixos del llum del
far, regulars i monòtons, apareixia l’increïble, com si el roc de
la torre, després, solqués, a velocitat no gaire fàcil de concebre,
totes les mars del món i arran de riba. Hi ha hagut moment en què
he cregut que la llosa i el castell farers, era una nau que caminava
de nit, segons un projecte madur i germinatiu.”
J. V. FOIX Diari 1918
El Faro de S'Aranella pertenece al municipio de El Port de la Selva, población costera de l'Alt Empordà, situado en el camino de ronda entre este municipio y su vecino, Llançà. Se encuentra ubicado en una superficie llana, al borde de un acantilado, en la ladera de norte del Cap de Creus a una altura de 22 m sobre el nivel del mar.

Este faro, como ya os había contado en Alimara II tiene un hermano gemelo, el faro de Tossa de Mar.
 
Su historia se remonta a la epoca Media y Morderna, durante el s. XIV, cuando el litoral catalan era atacado frecuentemente por sarracenos y piratas. A lo largo de toda la costa se construyeron bastantes torres de vigía para poder vigilar así, los pequeños pueblos pescadores. 




  













Los habitantes de la Selva, pidieron a Fray Bertran, abat del Monasterio de St. Pere de Rodes,  en atención a los malos tiempos pasados de ataques piratas, robos y malos tratos por parte de los enemigos de la Cruz, poder construir unos muros de defensa en la iglesia para así defenderse de los ataques. 
El 11 de marzo de 1397 se fortificó la esglesia de St. Sebastian. 

En 1891, lejos de los peligros piratas, la Sociedad de Sálvamento de Náugrafos de Girona, reclamó la construcción de un faro. Esta amplia zona costera se comporta como muro de contención de los temporales y fuertes vientos ya que se encuentra a barlovento de la "Tramuntana" y el "Mestral" y el especialmente peligroso "Llevant". Ellos hacen que la navegación por esta costa sea complicada y no se tenga una buena visibilidad para esquivar los acantilados.

Pero no fue hasta 1913 que se construyó el faro de S'Aranella, en la antigua torre de vigía, inaugurándose con destellos blancos de un segundo cada 5 segundos, que iluminan por completo este trocito de "la mar d'Amunt". En 1937 en plena Guerra Civil se colocaron dos baterías pero no consiguieron que hicieran su labor, dejando el puerto sin luz a menudo. Durante la SEgunda Guerra Civil, se montaron barracones militares a lo largo de más de veinte años, dejando en la zona varias minas que el viento se encargó de esparcir y enterrar. Algunas de ellos fueron encontradas y desactivadas mientras que otras, estallaron e hicieron temblar el faro en más de una ocasión. En 1999 la plaza de farero desapareció definitivamente. 


jueves, 29 de mayo de 2014

El Port de la Selva, movilgrafias


Que emblanquinin les pedres, nobles o rústegues, de les cases i que n’esborrin, sacrílegs, les empremtes, les cicatrius, les taques, els signes—mítics o profans—que el temps, i l’home, per voler o per incúria, hi han deixat marcats; o que arrebossin amb guix mal endurit les tàpies de la jueria o del torricó moresc, ens enutja; però que els arrabassaires, botits i desensivellats, encalcinin i enguixin el nou—al carrer de Dalt, al del Mig o al de Baix, de l’1 al 500—, ens enrampa. Tant, que ahir, els desenxubats de la Tina del Port, folgosos i pensarosos, de matinada, proveïts de bidons curulls de colors de tot cel i pinzells de tot pèl, vam pintar, d’una a una, les cases.
 
"Que no emblanquinin més i que policromin" dins J. V. Foix. Darrer comunicat. 1970 .
 
Me lo pasé tan bien en el Palamós Terra de Mar con Instagram y Costa Brava Pirineu que lo he vuelto a hacer! Esta vez hemos visitado El Port de la Selva y el Monasterio de Sant Pere de Rodes.
 

La ruta empezó a las 10h de la mañana desde El Port de la Selva, cogimos el tren turístico que nos llevó hasta Sant Pere de Rodes, nos identificamos, @crisclarag, foto de grupo y desayuno en el mismo restaurante del monasaterio, El balcó del Cap de Creus.
Aquí empezó una visita por el monasterio guiada muy interesantes.

Aunque se desconoce el origen de este monasterio, se tiene constancia de él desde el año 878. Después de diferentes saqueos y reconstrucciones, en 1793 fue abandonado por la comunidad benidictina, pero no fue hasta el 1930 que lo declararan Monumento historicoartístico Nacional. En 1935 la Generalitat de Catalunya inicia algunas reformas que quedan interrumpidas por la Guerra Civil, sufriendo nuevos saqueos y necesitando nuevas remodelaciones y reconstrucciones hasta su nuevo abandono. Desde 1993 la Ley de Patrimonio Cultural lo ampara declarandolo Bien de Interés Nacional.



Desde el monasterio se puede disfrutar de unas vistas espectaculares del Cap de Creus. Además de El Port de la Selva también se ve otra población costera con raices pesqueras, Llançà. 

Terminada la visita al monasterio, el tren nos dejó en el paseo marítimo de El Port de la Selva. 

Em trobaren ajaçat a la sorra quan ja tots els banyistes havien desertat la platja. Enganxats a la nuca i a l’esquena tenia papers de totes les colors amb inscripcions de duanes i de grans hotels i balnearis exòtics. Me’ls volien arrencar, però seguien trossos de carn viva.
"Em trobaren ajarçat... dins Notes sobre el Port de la Selva" dins J. V. Foix. KRTU. 1932 .

Este municipio del Alt Empordà ocupa una superficie de 43 km aproximadamente del norte del Cap de Creus. Con grandes costas escarpadas, se mezcla el azul del mediterráneo con los campos de viñas que lo rodean. 

Si algo llama la atención, es que siendo un pueblo con tanto encanto, con calas y playas paradísiacas, a conseguido mantener la esencia de un tranquilo pueblo pesquero con poco más de un millar de habitantes.
 
Són les ales d’un corb! ¿Què hi fan tants de barrils de quitrà en aquest racó? A la Nit se li ha desprès una ala que ha deixat esteses per damunt els sorrals més deserts milions i milions de plomes negres, on els meus peus ofeguen llur plor. No, el cabell de la Maria-Dolors, no. "Notes sobre el Port de la Selva" dins J. V. Foix. KRTU. 1932 .


"Qui no ha parlat amb En Luard, el pescador, no coneix gaire el Port de la Selva. Hi hem parlat llarg, i rigut, anys passats, quan els forasters, en ple estiu, cabien, folgats, a la Fonda del Comerç, a can Costa. [...] La nostra primera anada a l’al·lucinant contrada del Cap de Creus, la devem al que ens n’havien contat En Sagarra i En Plana, i a un article d’En Pla, a la nostra La Publicitat. 
La coneixença d’En Luard, la devem a les llargues sentades amb els pescadors aplegats al Cafè de la Marina. En Luard inventa fets nous en una mateixa història, i en renova la sorpresa. Les variants de les seves contalles són gairebé incomptables, i un got de conyac a temps il·lumina el paisatge on es mouen els actors, amb clarors de foc—als olivars!—i de polsim de sals esventades per la tramuntana, fresques i estimulants.
En Luard parla sovint—o li’n fan parlar—de les seves habilitats de cuiner, sobretot dels seus extraordinaris cuinats d’arròs. Hi fabula amb els ulls aclucats, i cada vegada la narració s’enriqueix amb troballes i sorpreses. [...]"
"El món meravellós d'En Luard" dins J. V. Foix. Allò que no diu "La Vanguardia". 1970 .

Otro atractivo cultural y una buena forma de visitar sus calles, es la ruta literaria de J.V. Foix. Poeta nacido en Sarrià, pero que pasó largas temporadas en El Port de la Selva, enamorado de esta población. 

-